primer miol

Un diccionari dirà que l’expressió gat amagat significa escolta i amenaça secretes, dissimulades, ocultes.
Rés d’aixó aquí.


Aquest blog és principalment escrit en la llengua de Molière (i a vegades, també, la llengua de Milton) però, molt important per a mi, en un racó existeix una etiqueta que diu « gat amagat » i on tot és escrit en la llengua de Maragall.
Té un significat aquest MMM ? Potser heu notat que la paraula « Accents » (el nom d’aquest blog) és la mateixa en francès, en anglès i en català. No és una casualitat.
Aquest gatet és amagatet : això és una veritat, però al mateix temps vol ésser escoltat i entès, en tots els sentits de la paraula.
L’imatge que heu vist al començament, l’he manllevada sobre Internet. Deia www.gatamagat.net; ho sento, però la pàgina no existeix ara.
Fa deu anys, feia un “gat de paper”; el butlletí, amb el mateix títol, circulava com podia. Alguns (pocs) el van rebre. Recordo, amb emoció, una distribució a la Biblioteca del Guinardó, carrer de les Camèlies a Barcelona.

El primer número (gener del 2007) començava així:
« Primer, començar el camí. Desprès, si cal, faré teories.
Pensava que tenia temps per fer-ho. Però una cosa s’ha tancat, i una altra també, i doncs obro una porta diferent. Ara.
La forma es pot millorar, és clar. De moment exclueixo una pàgina web o un bloc (en francès, blog), molt fàcil aparentment, però la confessió diaria no fa per a mi (Promène qui voudra….etc). Els corresponsals i lectors que rebran tot això sobre paper  tindran la versió que m’agrada més. Si la voleu, m’heu de donar una adreça postal.
I, parlant de corresponsals, aquest butlletí és obert. Tothom pot contribuir i proposar reflexions o articles. Veuré com es poden utilitzar les contribucions.
El contingut és divers. Un butlletí d’aquest tipu és un plat compòsit, amb algunes dominants.
La llengua normal del butlletí és el català. Sense prohibició d’altres que pugui entendre. »
I més lluny escrivia:
« Un dels meus gat és negre. Es diu “Pickwick”. És un intel·lectual, com va estudiar la literatura anglesa tot un matí en “khâgne” : els meus alumnes me’l van regalar quan em jubilava. Per això li diu “Mon petit khâgneux !” i té el dret amb la meva secretaria Oïkku de venir en el meu estudi.
Hi és ara, com escriu aquestes ratlles, dormint (?) sota la llum ben calenta, sobre la taula. Un gat negre, si crec la saviesa popular, deu fer-me pròsper. És clar, no sóc pobre com…una rata, però la prosperitat és lluny.
L’entrada “gat” del diccionari susdit [http://dcvb.iecat.net] és una lectura deliciosa, i també les citacions felines de Rodamot. »

Ara el Pickwick

i la Oïkku


no hi són.
Les meves perspectives han canviat una mica. Sempre penso que tot es pot millorar. Continuo; com diu Johnny Walker: “Still going strong”…

Un altre punt és « qui sóc?» No em vull amagar peró no us diré aquí. Em sembla que es pot trobar facilment. Visc en el centre de França, no gaire lluny de Saint Martin le Beau, que alguns de vosaltres coneixeu com lloc de l’exili de Josep Tarradellas.
Segur que trobareu errors en el meu català. Vaig estudiar al Centre d’Études Catalanes (ho sento, però l’enllaç amb la Universitat de París IV és en francés).
Si visiteu el barri del Marais, en París (enllaç en francès), trobareu rue Sainte Croix de la Bretonnerie l’escultura de Fenosa a dalt d’una de les portes del Centre:

Els meus professors al CEC (el CEC que ensenya com veure millor) m’han donat tantes coses i agraeix llur feina: Maria Buira, Montserrat Prudon, Eliseu Trenc, Anne Charlon, Núria Oliver i Maria Dasca Batalla (en el ordre cronològic). I també els meus companys estudiants, la Cathy, l’Esther, el Fabio, el Gilbert, el Jean-Marc, el Jordi, el Philippe, la Sílvia, el Sylvain i d’altres que no puc anomenar tots.

Per acabar aquest primer miol, sense tancar l’article, he triat una altra imatge. Afegeix una litografia de Ràfols Casamada.
És una obertura.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *