Avui és la diada de Sant Jordi i també l’aniversari oficial del naixement de Shakespeare.
Per un dels primers articles del « gat amagat », vull dir unes paraules sobre l’home que firmava ironicament « Xèspir » en la Revista de Poble Nou, als anys 20 del segle XX.
El seu nom és Miquel Clivillé (1897-1943).
És mencionat en variats llocs com l’article Ulls a l’infinit: Miquel Clivillé, un noucentista poblenoví reinvidicat que vaig escriure, fa 14 anys, pel número 8 de la revista Icària publicada en Barcelona per l’Arxiu Històric de Poble Nou.
En un altre article d’aquest blog, parlaré de Miquel Clivillé i de la seva personalitat creativa: autor de teatre, periodista, dibuixant.
Comencem avui amb aquest dibuix:
Fou publicat en la Revista de Poble Nou el 13 de setembre del 1925 per la festa major del barri. La revista havia fet per aquesta ocasió un número gruixut. Era la festa major, és clar, i Clivillé considerava que tenia deures cívics. Es guanyava la vida amb una petita empresa de transport; havia dibuixat la seva targeta professional, on veiem les xemeneies de la « Manchester catalana »:
Tots els dibuixos de Clivillé per la revista són en blanc i negre però aquest és una excepció. El blau pot variar però aquesta reproducció és bastant fidel.
És un autoretrat? Més aviat és un retrat idealista, com de somni. És difícil dir si existeix una semblança amb les poques fòtos que tenim. Sembla que el veritable Miquel Clivillé no era tant prim. Portava ulleres? En una fòto dels anys 30, al seu taller, no les ha.
Potser en necessitava quan escrivia, com veiem en el gravat. I escrivia molt. Drama burgès i comèdia; en tenim més de trenta, escrits pels elencs del « Teatre d’Art Prometeu ». Vegeu l’article escrit per Enric Gallén el 2005, « La sessió d’avantguarda a l’estudi Masriera (1929) ».
Miquel Clivillé tenia, pel seu barri, el projecte ambiciós de robar el foc de la cultura, com el personatge mític el foc diví.
El sol, molt « art déco », domina l’obra.
No esbrinaré aquí tots els detalls del gravat: l’estilograf, la línia recta, el got buit, l’atleta (Miquel Clivillé era aficionat del club de futbol Júpiter), les gavines, etc. Tenen un sentit realistic o simbòlic.
Tothom pot afegir la seva interpretació.