Un article de Cornelia Dean (New York Times, June 26, 2007), tot defensant la teoria de l’evolució, dubta de la concepció mecanista de Descartes sobre els animals. Fa referència a un editorial de la revista Nature (June 14, 2007) titulat “Evolution and the brain” i a les teòries del teòleg catòlic John Haught.
En el seu llibre God After Darwin: A Theology of Evolution (1999), Haught presenta la idea de la universalitat de l’ànima : els homes en tenen una, és clar, però també totes les criatures vives (…there is something analogous to “soul” in all living beings. We humans have souls, of course, but in its own way so does every other living being.)
Els gats, encara que poc catòlics, aprovan aquesta concepció.
Montaigne pensava el mateix:
Quan jugo amb la meva gata, qui sap si no és ella qui passa l’estona jugant amb mi, més que no pas jo amb ella? (Quand je joue avec mon chat, qui sait s’il ne s’amuse pas plus de moi que je le fais de lui ?) (Essais, II, 12)
En el mateix capítol dels Assaigs, Montaigne parla dels altres animals i de llur ànima, com els elefants que tenen un sentit de religió.
Avui, la teoria mecanista sobre els animals és rebutjada (Vegeu: Georges Chapouthier, J.C. Nouët (editors), The universal declaration of animal rights, comments and intentions, Éditions Ligue Française des Droits de l’Animal, Paris, 1998). Vegeu també sobre Viquipèdia l’article sobre els drets dels animals.
[Al principi, aquest article fou publicat en el butlletí gat amagat, #2, març del 2007. La primera imatge és una estampa de Pere Abadal (ca. 1630-1684). Aquesta xilografía és datada 1679. Vegeu la notícia de la Biblioteca de Catalunya sobre els gravadors Abadal. L’última il·lustració és un gravat de André Lhote i prové del llibre de Paul Eluard Les animaux et leurs hommes, París, 1920.]
