Potser aquest cant tradicional convé al dia de Nadal. Per mi, com per molts, és sobretot la veu de Catalunya.
Sobre aquest blog Accents, un paràgraf en francès del 30 de juny enguany, que es diu “Chants d’oiseaux“, conté varis ocells musicals, de Clément Janequin a Pierre Messiaen, sense oblidar Vivaldi i Daquin (coneixeu el seu Cucut?). Hi trobareu il·lustracions sonores, sovint manllevades a YouTube.
És clar trobareu també un capítol sobre el nostre Cant dels Ocells.
La cançó tradicional és parcialment transcrita. Vegeu les seves 15 estrofes fent un clic aquí. Vegeu com la cadernera anuncia la seva esperança:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.
No cal oblidar El nou cant d’ocells de Salvador Espriu, versió menys religiosa però molt catalana del cant. D’aquest hi ha una admirable gravació (sobre Vimeo) amb – és evident – Marina Rossell, feta a Québec el 17 de setembre de 2016, davant l’escultura mural de Jordi Bonet.
Abans, hi ha l’interpretació de Pau Casals a la Casa Blanca el 13 de novembre de 1961.
En el article d’avui, trobareu una altra interpretació pel Mestre, en la solitud de la seva casa, potser a Prada de Conflent on era exiliat.
Del cant mateix, hi ha una gravació per l’Escolania de Montserrat, feta enguany, el 3 de juliol al Kennedy Center de Washington DC.
Amb un clic aquí, podeu somiar sobre la foto d’Oriol Garrote d’un vol d’ocells sobre la Ciutadella.
No puc afegir una paraula en aquest temps d’incertesa.
Escolteu el Cant dels Ocells: conté la nostra esperança.
[La foto de la cadernera és de Pierre Dalous de la qual (sobre Wikimedia Commons) ens dona permís d’utilització.]